Ramaderia

La ramaderia extensiva, una opció més ecològica i més saludable

Ganaderia Extensiva 2
Les nostres carns són de ramaderia extensiva, però què vol dir això?
Originaris del Pirineu, obrim ja les nostres portes fa 6 anys com a espai dedicat a petits productors de les seves valls i muntanyes que es dediquessin a una ramaderia extensiva i de pastura. Però què vol dir això?

Primer de tot, vegem una definició oficial:
La ramaderia extensiva és el conjunt de sistemes de producció ramadera que aprofiten eficientment els recursos del territori amb les espècies i races adequades, compatibilitzant la producció amb la sostenibilitat i generant serveis ambientals i socials. Contempla aspectes clau com la utilització de races autòctones, la mobilitat del bestiar, el benestar animal o el maneig ajustat a la disponibilitat espacial i temporal dels recursos disponibles a cada zona.

Ganaderia Extensiva
Ganaderia Extensiva
Ganaderia Intensiva
Ganaderia Intensiva
Però en què es tradueix realment tot això? Que el maneig s’ajusta als recursos disponibles de cada zona significa que el sistema de producció s’adapta al territori i per això serà lleugerament diferent a, per exemple, zones de muntanya com els Pirineus, o en planes com les deveses del sud d’Espanya . Tot i que l’alimentació especifica dependrà de la geografia, en ramaderia extensiva l’animal s’alimenta en bona part de pastures a terres idealment no aptes per a l’agricultura. Aquesta dieta es pot suplementar amb farratges i pinso cultivats en camps propis o propers.

 

Es diu que es tracta d’una ramaderia sostenible perquè no només genera productes de més sabor i amb una proporció de greixos saturats/insaturats més saludable, sinó que a més ben feta ajuda a controlar incendis forestals, regula cicles d’aigua i qualitat del sòl, i manté la biodiversitat, tant biològica com cultural, de territori. Addicionalment, redueix el consum d’energia, aigua i producció de gasos hivernacle que es deriven, entre d’altres, de la producció de pinso habitual a la ramaderia intensiva.

La utilització de races autòctones és habitual, perquè són animals per definició més resilients i adaptats a un maneig extensiu en territoris i condicions específics. És a dir, aprofiten millor els recursos naturals amb un cost de producció més baix, i en general tenen menys necessitat de medicaments i altres tractaments. A més, representen una font de variabilitat genètica que es pot tornar crucial en contextos a l’alça com el canvi climàtic o les malalties resistents a antibiòtics. Variabilitat en risc, ja que de les 165 races ramaderes autòctones espanyoles, actualment 139 es troben en perill d’extinció.

¿Vols rebre les notícies al teu correu?

Back to list

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.